L'autor del popular glosar, Guillem Català Morro Lloseta, (1898-1975), actor i glossador. De molt Jove serví a ca'l metge Manuel Badia, a Sóller, on s'inicià en el mon teatral.
El 1919 tornà a Lloseta, posà botiga de sabater i organitzà una companyia teatral que representà obres costumistes arreu de tot Mallorca.
Escriví, per ser recitats davant del públic, glosats de fets succeïts i de circumstàncies, com Es quintos des trenta-set, Sa mort d'en Carra talà, Sa vida des pastor i Sa casada des ropits, entre moltes altres.
També fou l’autor de monòlegs glosats per ser escenificats, com Es bous a mi no em fan por, Si jo era milionari i Es sa curra des canya, que el feren molt popular.
En morir el seu fill, al 1947, abandonà l'activitat artística.
El 1955 tornà a escriure per glosar la mort del ciclista Francesc Alomar Florit. Passà els últims anys de la seva vida en La indigència (Gran Enciclopedia de Mallorca. I11, pag.222)
La plagüeta que transcrivim a continuació du data del mes de gener de l’any 1939 —segona edició— i el preu d’un valló. L'obra s'estrenà per part del mateix autor, la nit de l'11 de desembre de l'any 1938 al saló Novedades de Lloseta. Vet aquí el glosat:
Acte únic
En pujar el teló, l'actor està passejant de cap a cap de l'escenari amb més salero que Ses Salines,
entonant el pasdoble "Gato Montés"; va vestit de becerrista, orgullós de baldragues i dóna
capotassos a una cadira alta que l'hi serveix de bou. En aturar-se de capejar, diu:
Si això fos un bou
¡Quin bescuit que li daria!
Com un ca m'hi aferraria
tot dispost i fer-ne brou.
Se sabría lo que és bo
ja el posaria covent
li donaria entenent
que "es bous a mi no em fan por".
¿Jo, por des bous? Cap com aquesta,
és paraula que'm fa riure
si ara venia un Miura
me serviría de festa.
¿Amb sos bous? No tenc compàs
no los tenc gens de mania
si en vengues un li faria
filigranes a quintars.
Sense d’ell fer-me gens lluny
el faria passar així (Donat un pase de pecho)
i si no volgués envestir
li arrambaria aquest puny
(El mostra)
Tenc un puny com a Samsó
que'n treballar tot son manyes
li trencaria sos banyes
com que trencar un aubó.
¿Amb sos bous? No tenc mesura
de tot vent l’arriscaria,
tenc tres ensais cada día
í sé fer tota postura.
Sense estar gens retgirat
es morros li tocaría
davant ell me vestiría
si anava jo despuiat.
Li giraria es davants,
li giraría es darreres,
bolets forts per ses polseres (Mostra es puny)
n'hi pegaria bastants.
M'asseuria davant ell
i sense tirar jo cap planxa
des pèl mes llarg de sa panxa
en fare un pinzell.
Per damunt i per darrera
el me veurieu paupar.
veureu lo que'm va passar
fa mig any a s'Albufera.
Érem un company i jo
que anavem d'excuxsió a peu,
vos ho cont perqué vegeu
que "es bous a mi no em fan por".
¿Jo por des bous? ¡Quin desbarat!
tan gros que per mi seria
si en ves un l’encalçaría
fins que l'hauria agafat.
Era això un dematí
que trepitjant carretera
trobant-nos a s'Albufera
veinat de Son Sant Martí.
Per predios grans i menuts
mirarem es panorama
i per donar gust a ses cames
reposàrem deu minuts.
Prenguerem de lo mes be
una pedra per butaca
i mos traguerem sa petaca
i un xigarro varem fer.
Quan es metxero encenia
per dar foc a nes pitillo
vérem un bou des mes pillos
cap a noltros que venia.
Es meu company va fugir
igualment que un ca de caça
Peró ¿jo?, ni una passa,
vaig pujar damunt un pi. (Com si res)
Dalt des pi em vaig fermar
amb tres voltes per ses cames
i mir a davall ses rames
i es banyut vaig afinar.
M'aferr mes fort an es pi
a un brancó com es braç
i amb so penyuelo des nas
en foraster li vaig dir:
Passa bicho malcarado
otra vez passa vadello
no me puncharás sa pello
porque estoy muy enfilado.
El vaig fer batre un poc
i amb sa seva idea loca
sucava fort per sa soca.
estava encès com a foc.
Es meu company me cridava
de ben enfora amagat:
¡¡No sigues tan arriscar,
ai de tu si es cor et faltava!!
¡¡No tengas medio!! Li vaig dir
¡¡Que estic ben assegurat
que amb fil de ferro gruixat
jo es tic fermat en es pi!!
M'enfadava quan el sentia
en aquell cap de tortuga,
en veure jo gent poruga
amb un toc la mataria.
¿Que es això tanta temor?
que morí d'un pic sa por
no se com, no son com jo
que el torei amb mocador.
(Dona dos passes por baixo
i se'l
posa dins sa butxaca).
Por fi es bou sen va anar
tot rabiós, aquella hora.
i quan va esser tres quarts enfora
a poc a poc vaig davallar.
(Agafa sa capa)
Es meu company vengué a jo
mes trist que un dallò subent
i em digué; ¡Ets un valent! (Amb vou d'assustat)
“ Es bous a mi no em fan por
(Amb molta xuleria dóna uni verónica)
¿Jo por des bous? Coranta gotes.
me bastaría ben poc
sense tomar blanc ni groc
a ses costelles les hi trenc totes.
(Mostra es puny)
¿An es bous? Los fas pesà,
per a ells jo pes com a plom.
en fin ja veis qui som
amb lo que acab de contar.
(Amb importancia)
Quan vaig a ses becerrades
que fan continuamet
veritat me pos content
en veure tantes porcades.
Quan jo veig aquells toreros
que pareixen pelacanyes
que se fan por de ses banyes
cridant for, les dic: ¡Panderos!
Si no fos de que me pos
sempre as cap damunt de tot
a dins sa plaça amb un bot
baixaria perfer gros.
(Des públic respon un espectador amb el geni curt
que sa cava d’un calapot.
i digint-se a s'actor diu: ¡Ca, Barret!:)
¿Si hi baixaria? I a la carrera.
(Dirigint-se tot furiós a l’espectador)
Si m'obria pas sa gent
a los daría mal rebent (Enfabiolat)
una espolsada grossera.
¡Fuera quente! Los diría. (Marcant es detalls)
Covards. No valen un sou
i tot sol davant es bou
ajonoiat quedaria.
I sense espasa ni muleta
ni banderilles de foc
as mig des front amb un toc (Mostra es puny)
li donaría s'estreta.
Es bou en terra cauria
sense adob des manescal
i es públic en general
de capells me taparía.
A saludar sa "penitenci" (Caminat amb arte),
Aniria amb molt de salero
dirien:¡Oh, quin torero!
tendrien tendenci.
Sa orea me darien
sa cova i es quetre peus
i es toreros tan jueus
empegueïts quedarien.
Coixins, patates, botelles
pes seu cap los tirarian
i a mi he ombrós me traurien
ses mes serranes femelles.
I jo estaria tot fideus
quan a l’aire me durien,
cossigoies me farien
per ses cames i es peus.
Sa musica tocaria
un flamenco repertori
per tot arreu gran memori
jo a diestro deixaria.
(Amb sa ma eixamplada
se pega un toc enmig de sa pitera)
Papers de banc, plata i or
des public me tirarien
per la canço que veurien
de sang meva me fas taques.
Si an aquesl moment venia (S’arromanga es braç dret)
un bou maleit foraster
lo mateix que un camisser
jo jur (jura) que el despatxaria.
Oh! si ara es presentava
un pal ha o un tavernero
li pegaría un bolero (Mostrant es puny)
bag des col si no el matava.
(Se sent un bramul. d'un bou a dedins)
¿Que és ara lo que he sentit?(Tremolant de por)
¡Aixó era es bramul d'un bou!
¿Que estic despert o dormit?
(Sa mossega un dit de sa ma)
Despert estic. no somii
enfora tenc ses lleganyes,
¡no vull morir dins ses banyes!
escaparme jo confii.
¡Santa Clara, que es aixó!
(Un bramul a dedins)
¡Ai sant Gil quin desespero!
me pensava esser torero
i amb sos bramuls m'he fet por.(Suplicant)
Ai. sant Lluc, evangelista!
es traque de becerrista
avui mateix li peg foc.
Me pensava esser en Cocou
donat capes a sa cadire
i ara es cor molt es retgira
i lo demés es commou.
Mirau que d’il-lusions
m’hevia jo carregades
(Se senten potades a dedins)
¡Are ve! Sent potades
me vol espidà es ronyos!
(Ben assustat)
Que el vull matar ha sentit.
(un bramul a dedins)
¡Ai. Bonet! ¡vet aqui! (Mirant per l’esquerra amb uns ulls com platets)
¡Me mire! ¡Me vol mata!
¡Es tan gros com una cabre!
¡ Sant Benet! ¿No hi ha un abre
Per jo poder-me enfilar?
!Si me’n vaig i top amb ell
santa Paula, quin embull!
(Un bramul de dedins)
¡Ai , Bonet! Per sert no vull
que tu me fases sa pell
!Feis-lo fugir sant Simó!,
¡engegau-lo, sant Conrat!,
que des susto que m’ha dat
he mollat es grifó. (Fent es tro)
Estic remull just un ble,
Ves-te’n bou i no et veuré,
te jur (jura) que mai més tendré
altra ensai per matar-té
Des disgust es lleu me cou
res natural me respira,
toreiar una cadira
mo és toreiar un bou
(Un bremul a dedins)
¡Ai Bonet! I que m’espantes
i jo me creia valentia,
m’has fet dir sa llatenia
de tots es sants i ses santes.
¡Oh, Que és de trista aquesta hora!
¡Bonet, no me fasses traus
que et promet de dar-te aufaus
d'un quilómetro enfora.
(Un bramul a dedins)
¡Ves-te'n, no fasses més muu!
que m'has fet perdre es grampons.
(Senyalant-se es cap)
(Un bramul a dedins)
¡Ai. bonet! Es meus calçons
han servit de lloc comú.
(Dos bramuls ben forts de dedins)
¡Des susto ja fas es tro!
sols no sé a on estic.(An es public)
aplaudiu que me desdic,
es bous a mi me fan por.
(Ben marcat)